Morro de Vedell, escola de submarinistes

El dissabte 30 d’agost de 2008 varem quedar en Daco i jo per fer una immersió a la cala de Morro de Vedell de Palamós. El dia pintava bé, molt clar i fresc pel matí amb només 17ºC. El Sol lluent es va encarregar d’escalfar l’ambient a mida que avançava el dia, de manera que en sortir de l’aigua teníem vora de 30ºC. Val a dir que, amb la calor, va començar a bufar el garbí, però d’això ens en varem adonar quan sortíem de l’aigua, així que, en realitat, no ens va molestar gaire.

La cala Morro de Vedell és una cala artificial que va ser el resultat de les obres de construcció del port esportiu de Palamós, ara ja fa uns anys, i des de sempre ha estat molt més visitada pels pescadors submarins i els submarinistes que pels banyistes. Aquest estiu, però, davant la creixent presència d’aquests últims, el consistori s’ha vist en la necessitat de regular l’accés a la platja, reservant-la íntegrament pels banyistes i habilitant un petit pas, a la banda de “muntanya”, perquè els bussejadors puguem accedir a l’aigua.

Val a dir que, tot i que “ens” han proporcionat una còmoda passarel·la de fusta per arribar a l’aigua, un cop allà --potser se’ls van acabar les competències o potser el pressupost-- ningú s’ha preocupat de treure les quatre pedres que, un cop cobertes d’algues, compliquen força l’accés a l’aigua. Igual una darrera reunió amb el capità del port per acabar les obres els permetria complir “amb nota” amb tothom...

Entenem que aquestes noves normes d’accessibilitat venen donades pel garbuix causat pels cursos de submarinisme que, amb la gran quantitat d’alumnes i el complicat procés d’equipament d’un esport tècnic com el nostre, devia causar certes incomoditats als banyistes... i és que l’afluència de cursos a aquesta cala és constant, especialment a l’estiu.

Sense voluntat de ser incívics, un cop equipats, hem decidit accedir al mar pel lloc de sempre, procurant, això si, no aturar-nos a la platja per no incomodar ningú, de manera que ens hem acabat d’equipar a l’aigua. De tota manera, a la platja encara no hi havia ningú, ja que a l’hora que ens hem plantat allà, els banyistes encara no s’havien ni despertat. Així que podem dir que avui hem inaugurat la platja... només ens faltava una cinta per tallar-la.

Bé, un cop equipats, hem nedat per superfície fins que hem trobat un fons d’uns 8 metres, gairebé a l’alçada de la línia de boies que delimita la zona de banys. El fons de la cala es caracteritza, a poca fondària, per roques granítiques trencades, cobertes d'algues i plenes de vida sobre un fons de còdols i sorra. Mentre nedàvem per sobre d’aquesta zona, buscàvem alguna medusa per retratar-la, però no hem tingut èxit, i això que el dia abans a Torre Valentina (Sant Antoni de Calonge) en Daco va veure fins a 26 exemplars de la medusa “ou ferrat” (Cotylorhiza tuberculata) i jo, el mateix dia, però a Santa Cristina (Lloret) en vaig veure 10 exemplars de la mateixa espècie a més d'un parell de barrets de Pelagia noctiluca, encara vius però sense tentacles.

Quan baixem (ja trobava a faltar la sensació de deixar-me caure cap al fons, com si volés) ens trobem l'alguer de posidònia (Posidonia oceanica) esquitxat per força clapes de sorra. Aquest alguer que, com ja sabeu, és la base d'un prolífic ecosistema, està en força bon estat, amb grans blocs rocallosos escampats aquí i allà que, en la seva banda menys exposada als temporals, permeten el creixement de tota mena de vida petita.

Observo que la qualitat de les aigües del fons és força bona. Per fer aquest judici em baso en diversos factors com ara la transparència, al voltant d’uns 12-15 metres, però també pel creixement contingut de les algues, o per l’abundor de determinades espècies animals que sé que volen aigües poc contaminades, com ara les estrelles de mar espinoses o vermelles (Echinaster sepositus), les quals he pogut comptar avui a desenes. La temperatura de l’aigua rondava els 21-22ºC.

Al poc d’arribar a la praderia de posidònia, ens hem trobat amb una "rosa dels vents" de ferro, recoberta d’algues, esponges i alguns briozous. Aquest petit però útil monument havia estat enfonsat per un club de busseig dels que fan escola aquí. Ja el teníem controlat d’altres immersions, així que ha estat agradable tornar-lo a trobar; així sabem on som...

Buscàvem nudibranquis, i pocs hem vist: una Elysia timida sobre el barret d’una Acetabularia acetabulum, un parell de Flabellinas, una d’elles prop d’una posta, pendent de la foto per determinar l’espècie, i un parell de postes de Platydoris argo a la part inferior d’una alga Codium bursa. Altres mol·luscs que mereix la pena esmentar han estat tres pops (Octopus vulgaris), dos de mitjans i un de petit, que s’amagaven als seus caus, tapats per pedres que aguantaven ells mateixos amb les seves potes cobertes de ventoses. També un Hexaplex trunculus, y 5 o 6 cargols Thais haemostoma, amb la seva característica obertura de color taronja, que per la seva concentració, tots estaven en un cercle d'un parell de metres, estaven a punt d'organitzar-ne una de bona...

Esponges hem vist poquetes: Axinella damicornis, Oscarella lobularis, Petrosia ficiformis, Agelas oroides, etc. Les ascídies, eterns animalons filtradors (com ho son les esponges) comparteixen hàbitat amb elles, però estan molt més desenvolupats, ja que disposen d'un rudimentari sistema nerviós que els val la classificació de procordats. L'ascidia més freqüent ha estat l’Halocynthia papillosa, però cal esmentar una bonica Ascidia mentula de bona mida, uns 10 cm., amagada en una escletxa de la roca, quan el normal és trobar-les sota les roques. Aquesta ascídia, de color vermell translúcid, obria i tancava contínuament el sifó exhalant, fins que la hem il·luminat, llavors l’ha mantingut tancat una bona estona.

Esmentar també alguns crustacis, com ara un ermità Dardanus calidus en la seva cosca de lloger, amb una anemone simbiont Calliactis parasitica que ha disparat els seus tentacles quan la hem molestat, molts crancs Inachus phalangium amagats als fideus de mar (Anemonia sulcata) i una gambeta de color vermell, molt petita, que hom trobaria més apropiada d’estar amagada a un crinoïdeu, que no entre les frondes d’un alga Sphaerococcus. Aquesta gambeta s’ha deixat retratar una mica abans de sortir esperitada. Una petita galatea de color marró ha estat més llesta i més ràpida, i no ha deixat que la pogués retratar.

Dels cnidaris només podem dir que hem vist algunes gorgònies blanques (Eunicella singularis), molt poques, com a tot arreu on hi ha molts bussejadors, però si uns quants fideus de mar (Anemonia sulcata) amagats entre les pedres, i alguns de bona mida. Molt poques anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae) ja que també acusen la pressió dels submarinistes, i alguns coralls de botó (Balanophyllia europaea). Tres “cadàvers” de meduses Cotylorhiza al fons del mar, completen la llista de cnidaris dignes de ser esmentades.

Els peixos han estat els veritables protagonistes del dia, destaquem un parell de merlots (Labrus merula) adults i probablement en plena cerimònia nupcial, quantitats ingents de julioles (Coris julis) i castanyoles (Chromis chromis) més aviat de mides petites, alguns molls roquers (Mullus surmuletus), salpes (Sarpa salpa), oblades (Oblada melanura), sargs i variades (Diplodus sp.) i tords (Symphodus sp.) de tota mena, alguns fredis (Thalosoma pavo) adults entre molts altres de petits, i algun moll reial (Apogon imberbis). Molts blenis i gobis, entre els que en destaco el Gobius bucchichi, quina particularitat és ser el "peix pallasso" de la Mediterrània, en viure en simbiosi amb els fideus de mar (Anemonia sulcata), sense veure’s afectat pel seu verí.

Un peix veritablement curiós ha estat un petit xucladits, quina espècie ens és desconeguda, de color vermell amb una franja blanca entre els ulls, amagat sota el cos d’un cogombre de mar (Holothuria forskali).

En resum, ha estat una immersió normaleta, hem arribat a un fons de 16 metres i ens hem estat prop de 80 minuts a sota. Podem dir que la immersió ha estat molt paisatgística, com li pertoca a l’indret, i on més que amb els invertebrats, aquest cop hem gaudit amb les diferents espècies de peixos que ens hem anat trobant.