Final d'estiu a Caials

Aquí teniu el relat de la nostra immersió de dissabte 15 de setembre. Realment va ser una immersió maca, feia bona mar i prou bon temps, tot i la tramuntana, però a Caials mai és un problema seriós.


No varem trobar massa nudibranquis, el nostre objectiu número "u", però alguns dels que varem veure apareixien en parelles, com ara la Tritonia striata que van aparèixer en una zona d'algues a no massa profunditat o la Spurilla neapolitana, que van aparèixer sota una pedra a menys d'un metre de fondària. D'una de les Spurilla mereix la pena destacar que portava uns copèpodes paràsits al dors, dels que es veu una mena de bosseta blanca que son les postes enganxades a l'animal que s'introdueix en el cos del nudibranqui. Varem veure també Cratena peregrina i un Thuridilla hopei, tot i que a aquest darrer no li varem fer massa cas perquè just al costat hi havia el cau d'una moreneta ben maca (morena tipus "peix", eh?).


D'altres invertebrats, apart d'esponges, vull destacar-ne una estrella de mar poc comuna, l'Hacellia attenuata, que és la segona vegada que veig en unes 300 immersions, l'anterior va ser als Ullastres. De fet aquest dia a Caials en vaig veure dos, una més taronja que l'altre. Gambetes i tomaquets de mar (a Girona en diuen "tomata") just a les restes del petit port de la cala, que avui dia està molt i molt trencat. També alguns crancs, algun dels quals no sé identificar. Al fons de coral·lígen en destaco el corall vermell (Corallium rubrum), el corall de botó groc (Leptopsammia pruvotti) i les esponges Axinella polypoides.


Si parlem de peixos, n'hi havia moltíssims, i de moltes espècies diferents, destaquem un congre de bona mida sobre un dels ferros del Llanishen, i l'esmentada morena gairebé al fons de la immersió. L'Albert va veure el mero que havia vist jo fa un temps, però aquest cop jo no vaig tenir el plaer.


Em va agradar també veure que, confirmant totes les meves sospites, el delericte del Llanishen és una estació de neteja de peixos de primer ordre, fins i tot vaig poder fer una foto d'un tord "esperant tanda", quedant-se quiet, mirant amunt, amb totes les aletes exteses. Costa molt de fer aquestes fotos, ja que quan ens apropem, els qui s'estan netejant fugen ràpidament (per bé que als valents netejadors els costa una mica més).


Escòrpores dels tres tipus més comuns, Scorpaena scrofa, S.notata i S.porcus clarament diferenciables, però molt properes unes a les altres. A un llavió dormilega el vaig enxampar fent la becaina entre els ferros del barco, amb la llibrea nocturna i tot... També vaig veure un peix que diuen que és poc comú, però que localment el veig sovint, un Symphodus ocellatus en la seva varietat taronja. Per últim un altre peix no massa freqüent, tot i que no tan rar com l'anterior, un merlot (Labrus merula) molt maco amb les vores de les aletes de color blau elèctric, a poca fondària entre la posidònia.


Al fons de coral·lígen hi havia peixos tres cues (Anthias anthias) ben macos, com sempre, però aquest cop n'hi havia poquets, per bé que sempre es troben per sota dels 25 metres, és una forma com qualsevol altre d'esbrinar a quina fondària èrem.


Bé, sobre la immersió, va durar uns 66 minuts i vaig arribar a una fondaria de 28,5 metres, procés en el qual ens varem polir el contingut sencer de la botella d'aire, i vull dir sencer, al final estava fent fotos amb el tub respirador a menys d'un metre d'aigua... Com a companys, apart dels habituals Daco i Albert, varem tenir uns quants convidats: l'Olga en la seva primera immersió amb nosaltres, i en Quim amb un cosí seu i la seva dona.


L'únic incident remarcable va ser que se'm va trencar una fixació de les aletes just a l'entrar a l'aigua. Sort que un ja és "gat vell" i en portava un de recanvi, en dos minuts, plis-plas, i a l'aigua.


El temps era nuvolat en començar la immersió, però ben assoleiat en acabar-la, la mar plana dins la cala, amb una mica de mar de fons del nordest, i la temperatura de l'aigua entre els 21ºC de superficie i els 19ºC al fons.