Aiguafreda: "Cala Pàrking de Barques"

Us explico com va anar la immersió del passat dissabte 13 d'octubre a Aiguafreda (Begur). Varem veure poc bitxo, però és que el que hi ha és petit, i jo anava preparat per fer fotos panoràmiques i coses de mida gran, així que les fotos no van lluïr gaire...

Dels bitxos petits destaquem, com sempre, els nudibranquis, que van ser pocs: només un Calmella cavolinii i una Cuthona coerulea. El tercer en disputa va ser un esser no identificat (ni amb la foto es veu que sigui un esser animat) a la bifurcació d'un alga Codium. Dos prosobranquis Simnia spelta sobre una mateixa gorgònia blanca Eunicella singularis donaven la nota per ser poc habituals.

La immersió no em va agradar massa, i és que Aiguafreda ha quedat molt i molt degradada des de que la recordo. Cert és que fa temps que no hi veníem, a més, la darrera vegada la visibilitat era força escassa i per tant no em va desil·lusionar tant. La meva mala impressió ve del meu record (subjectiu), on les gorgònies blanques (Eunicella singularis) que fa 7 o 8 anys abundaven a les parets de les roques, han quedat reduïdes a unes quantes colònies merament testimonials, víctimes probablement dels cops d'aleta dels submarinistes, de les instal·lacions de fondeig al fons de la cala, i d'altres factors com la contaminació del fons, arts de pesca agressius (moltes gorgònies tenen fils de pesca enganxats), etc.

A més, a partir d'ara a aquesta cala l'anomenaré "Cala Pàrking de Barques". L'ajuntament (o l'autoritat competent en aquests temes) s'ho ha agafat a la valenta i han reordenat els "morts" de tota la vida, amuntegant-los en un racó de la cala, i enfonsant una sèrie de grans pneumàtics de tractor plens de ciment i grans blocs de ciment rectangulars, tots lligats amb cadenes, de les que enganxen els caps amb les boies perquè les barques fondegin. Aquests estris han caigut on els ha tocat, algunes sobre les poques clapes de posidònia, i la més espectacular, al sostre de la petita cova amb branquetes de corall vermell (Corallium rubrum) que hi ha al final de la nostra immersió. Evidentment ningú ha retirat del fons marí els morts antics, ni els caps que els lligaven, i tot sembla un femer. Les restes d'un petit veler de fibra, del quin només queda visible l'orça i part de la quilla, continuen on eren fa 10 anys, a la sortida de la cova de corall, a uns 18 metres de fondària.

La posidònia ja només es troba en capes residuals, una mica més grans com més al fons, però de cap manera formen un alguer en condicions ja que, a més, hi ha poca densitat de plantes. Una única nacra (Pinna nobilis) de mida petita ens recorda amb tristor lo grans i abundants que foren en el passat. Algunes estrelles vermelles (Echinaster sepositus), i algunes clavellines (Antedon mediterranea) enganxades a alguna gorgònia blanca donen una nota d'alegria a un paisatge més aviat depriment.

Peix n'hi havia poc. Principalment varem trobar alguns sargs (Diplodus sp.), tords (Symphodus sp.) i castanyoles (Chromis chromis). Pocs molls reials (Apogon imberbis) ben petits, i alguns blenis de diferents tipus, i gobis, entre els que destaco un de llavis vermells (Gobius cruentatus) i un gobi que m'agrada anomenar "peix pallasso mediterrani" (Gobius bucchichi) ja que viu en simbiosi amb els fideus de mar (Anemonia sulcata), al igual que fan els peixos pallasso tropicals amb les seves anemones. Com a espècie poc habitual varem trobar també un peix llangardaix (Synodus saurus). Per últim, un petit banc de bogues (Boops boops) just sota la superfície, i alguns bancs de salpes (Sarpa salpa) desbrossant el fons equilibraven una mica la balança en lo referent a la quantitat de peix.

Tot el fons marí era ben ple d'algues, suposo que resultat de la intensa insolació de l'estiu i l'excessiva aportació de nutrients de terra, així com la falta d'un bon temporal de llevant que netegi el fons. Aquest temporal és un meteor que ja havíem trobat a faltar la setmana anterior a Cala Mateua amb la Clara i en Jordi, ja que tots els organismes tenen una capa de restes orgàniques acumulades en els mesos en què l'aigua no s'ha remogut gaire.

Aquesta cala sempre s'havia caracteritzat per l'afluència d'aigua dolça provinent de la riera que acaba a la cala, i aquest cop no va ser diferent: es percebia clarament el canvi de salinitat, el que es nota per l'enterboliment de la visió i un petit canvi en la temperatura de l'aigua.

Llevat que anem a girar rocs, per trobar nudibranquis entre la fauna infralapidícola, em penso que trigaré en tornar al que va ser un dels meus llocs preferits d'immersió fa uns anys. En total ens hi varem estar al voltant d'una hora (57') i varem arribat a uns 18 metres de fondària. No ens hi varem estar més ja que portàvem botelles petites i no ens va donar per més.