Caials, una cala a recer de tramuntana...

La immersió de dissabte passat (27/10/2007) va anar molt bé. Fins i tot varem trobar el què nosaltres anomenem "un bimbo": un nudibranqui que no haviem vist mai abans. Les aigües eren força netes (uns 10 metres de visibilitat), i molt tranquiles ja que, tot i la forta tramuntana, a Caials no afecta. L'aigua estava ja una mica més freda, a 17 ºC de temperatura, realment al límit de la protecció que em dona el meu vestit de 5mm. Ho admeto, no crec que trigui a posar-me el vestit sec, però encara aguantaré una o dues immersions.

Varem tenir dos incidents que varem mig-solventar fent la immersió clàssica del barco (amb un màxim de 15 metres de fondària) i és que la meva botella, emplenada una setmana abans, només li quedaven 160 atmósferes, mentre que en Daco es va deixar la caputxa del traje sec... amb l'aigua freda varem pensar que millor era no posar-nos massa fondo, ja que no és agradable passar fred, ni massa poca estona. Com que varem controlar la fondària, ens hi varem estar 90 minuts a sota, i vaig fer moltes fotos, especialment de les 8 espècies de nudis que ens varem trobar.

Caials és una cala rocallosa situada al mig del cap de Creus, vorejada per parets de pedra i amb un fons composat de còdols de tota mida i sorra barrejats. El seu fons marí presenta molts hàbitats diferents, d'aqui que la vida marina sigui molt rica, fins i tot ara que els ecosistemes es preparen per hivernar. No m'estendré en explicacions generals ja que ho hem comentat altres vegades.

Quant a espècies, començarem pel nostre objectiu, els opistobranquis: la primera troballa va ser un opistobranqui Elysia timida, amb el seu característic vestit blanc amb puntets vermells i negres, amagada entre unes algues. El seu interior de color verd ens recorda que aquesta espècie obté part del seu aport energètic segrestant components celulars sencers de les algues de les que s'alimenta (principalment Acetabularia acetabulum) i mantenint-los actius dins del seu cos. Llegiu aquest article ben interessant publicat -en anglès- al Sea Slug Forum d'en Bill Rudman.

Una mica més al fons, sobre una gorgònia blanca Eunicella singularis, varem trobar un Tritonia nilsodhneri que la parasitava, ja que aquest bonit nudi de color blanc es menja els pòlips de la gorgònia. Per disimular, les seves cerates i rinòfors emulen els pòlips de què s'alimenta. Baixant una mica més, ja prop del Llanishen, trobem algunes algues Halimeda tuna, i sobre elles 3 exemplars de l'opistobranqui Bosellia mimetica, dos de color verd i un de color marró. La mida d'aquests animalons es ben petita, del ordre de milimetres, però son relativament fàcils de trobar, ja que s'alimenten exclusivament de l'alga Halimeda.

Després, entre les algues i ben amagadets, varem veure un parell de Flabellina pedata, força dificil de trobar per a l'ull no entrenat. Després, sobre unes belles colònies d'Eudendrium varem veure una Dondice banyulensis juvenil, a punt de berenar-se les boniques "floretes" de l'hidrari. Hom diu que aquests nudibranquis aprofiten senceres les cèlules urticants que es mengen, sense desactivar-les, i les mantenen dins les cerates, oferint-les al agosserat predador que encara no sàpigue el gust horrible d'un animaló d'aquests.

Més Flabellina pedata -d'un color més pujat- entre les algues, i prop d'allà trobem un juvenil de Cratena peregrina. Molts juvenils, suposo que d'aqui unes setmanes podrem gaudir dels animalets en estat i mida adulta. A la tornada, un bell Dendrodoris limbata s'amagava sota una pedra allà on el fons de cascall dona pas a la petita praderia de posidònia de la cala.

L'ultim bitxo que ens trobem, oh sorpresa ! és el "bimbo". Un "cuc esponja", de nom científic "Jorunna tomentosa" del que trobem dos exemplars immòvils sota una pedra. Realment sembla un tros d'esponja, de color malva o gris rosat, enganxat a la pedra. Per la novetat, li fem moltes fotos, però és un bitxo esquiu amb la llum, i la seva immobilitat s'acaba aviat.

Ja que parlem d'esponges, n'hi havia moltes i de tots colors i textures, Disidea, Ircinia, Hemymicale. Crambe, Aplysina... d'aquestes darreres destaco que en els últims anys estic observant que la clàssica colònia d'esponges grogues Aplysina aerophoba, cada cop menys veuem les que formen un tub simple, sino que cada cop més veiem que generen una mena de corona d'esponja, com per ramificar-se, però amb un gruix de braç tant petit que sembla que li passi alguna cosa. A més, l'abundancia de l'opistobranqui Tylodina perversa de principis de segle (des de 1998 a 2001), sembla haver remès i ara no se'n troba cap.

On hi ha esponges hi ha briozous, de fet, junt amb les ascidies, no sempre és fàcil diferenciar un grup de l'altre. Comparteixen hàbitats i aliments, per tant es fan força la competència. Entre els cnidaris trobem de tot, força gorgònies blanques (tot i que també aqui observo certa degradació, no és com a Aiguafreda) i, sobre tot, molts cnidaris colonials de mida petita, com els Eudendrium (menjar preferit d'alguns nudis). Realment de vegades les capacitats del meu objectiu Macro em deixen parat per lo que poden arribar a conseguir. Algunes anemones Anemonia sulcata ens mostren els seus peus, cosa por habitual..

Entre els equinoderms, en aquesta immersió ens firem: Estrelles de tota mena (Masthasterias glacialis, Echinaster sepositus, Astropecten sp. i Coscinasterias tenuispina, escampades cadascuna al lloc que li va millor. Els eriçons de mar petits s'amaguen sota les pedres, mentre que els grossos agafen trossos d'algues i es tapen com si fossin soldats de camuflatge. Alguns cogombres de mar completen el grup, uns de grans tirats per la sorra, altres de petits agafats com poden de la part inferior de les pedres.

Quant a cucs poliquets, trobàrem els típics espirògrafs (Sabella spallanzani) molt petits i Serpula vermicularis, però també algun d'interessant, com un Eupolymnia nebulosa dins el seu tub construít a mida amb pedretes fixades amb una substància generada per ell.

Algunes ascidies rares, destacant la Phallusia fumigata, de la que vaig trobar dos exemplars que vivien al seu xalet a 2 metres sota l'aigua. Sembla estrany que aquests filtradors a qui sol agradar aigues mogudes però netes, s'instal·lin a tan poca fondària on el minim onatge li pot complicar l'existència. Sobre alguns rocs i a les quadernes del barco trobem algunes petites colònies de Clavellina nana, res de l'altre mon, però maques de veure en detall.

Entre els crustacis, trobem una mena de cent peus no identificat que corria a amagar-se a tota pressa quan varem girar el roc on s'amagava. Molts crancs petits a poca aigua, amagats sota les pedres junt amb centenars de crancs ermitans molt petits que s'amaguen a les cargolines sota aquestes mateixes pedres.

I quant a peixos, poca cosa, per quantitat i varietat, però és que ja no és l'estiu. Vaig veure una estació de neteja de tords, a les roques prop del barco, i mereix la pena destacar una parella de tords becuts (Symphodus rostratus) amb una lliurea de color verd intens molt característic. Sargs, variades, julioles, escòrpores de mida mitjana, serrans i vaques serranes, gobis i blenis que s'amaguen a la primera de canvi... un grup poc abundant per les dates i per la temperatura de l'aigua. Tot s'està adormint ràpidament.

En definitiva ens ho varem passar molt bé i varem trobar alguns animals poc habituals o que no havíem vist en les més de 300 immersions que portem a les espatlles.