Caials, una immersió que mai ens cansarem de fer...

La immersió del passat dissabte (3 de novembre de 2007) la varem fer als Caials de Cadaqués. Aquesta immersió, com moltes de les que fem en aquest indret, s'ajusta al transecte clàssic, nedant per superficie fins sobrepassar els esculls que marquen l'entrada de la cala, punt des del qual baixem sobre un fons d'uns 10-12 metres, passem el barco fins arribar al coral·lígen que comença als 20 metres i anem baixant per aquest fins a la planxa metàl·lica que es troba a uns -28 m de fondària.

Com haureu vist pel meu anterior email, varem trobar moltes espècies de nudibranquis (fins a 11 espècies diferents en una mateixa immersió) i molta vida petita. Amb tot, ens va sorprendre el fet d'observar alguns peixos de bona mida, com un mero (Epinephelus marginatus) que s'amagà sota les planxes del vaixell, el congre (Conger conger) que -de dia- està encauat a les primeres planxes que es troben i, cap als 20 m, mentre estàvem retratant les Flabellina babai, teniem un sarg imperial (Diplodus cervinus) de bona mida, i que ja heu vist al missatge anterior, encuriosit per les fotos que fèiem o per els organismes que aixecàvem amb les nostres aletes, acompanyat per una cohort de sargs, julioles i tords de mides modestes.

Algunes morrudes (Diplodus puntazzo) també de bona mida, estaven sempre a prop nostre. Serrans, castanyoles, tords, gobis i blenis es veuen prop del fons, com a totes les inmersions, tan familiars per nosaltres. Un gobi de llavis vermells (Gobius cruentatus) es mantenia desafiant mentre ens apropàvem i algun pagell (Pagellus erythrinus) aprofitava la nostra presència per capturar algun peixet desprevingut... com feien les julioles (Coris julis) sempre vigilant les restes dels golafres rogers (Mullus surmuletus).

Entre els mol·luscs destacar la gran quantitat de nudibranquis, que ja heu pogut veure al missatge anterior, però també un pop (Octopus vulgaris) de mida considerable, mirant de passar desapercebut a una escletxa de la roca. Es veien també alguns cargols entre les roques menys fondes, entre els que destaco un Trunculariopsis trunculus. També varem veure una gran nacra (Pinna nobilis) a mitja fondària, protegida per les fulles de Posidònia (Posidonia oceanica).

Tinc la impressió d'haver vist molts tipus diferents d'esponges en aquesta immersió, recordo: Acanthella acuta, Axinella polypoides, Cliona sp., Clathrina sp., Crambe crambe, Hemmycalle columella, Hamigera hamigera, Haliclona sp., Chondrosia reniformis, Dysidea sp., Ircina sp. i Aplysina aerophoba que omplien tota mena de superficies, especialment als llocs més arrecerats, inclús sota les pedres.

Del grup dels cnidaris, recordo la gorgònia blanca (Eunicella singularis), prou abundant en aquest indret, tot i que alguns exemplars acusen una mena de mort dels pòlips en les puntes de les branques, que ràpidament son colonitzades per algues. Un dels exemplars em va sobtar per la curiosa inclinació de les seves branques, formant un angle recte. Segurament es deu al canvi de posició del substrat de la colònia (un ferro del barco) i el creixement sempre mirant a superficie i perpendiculars al corrent dominant de les branques. Altres cnidaris que varem veure son la ma de mort (Alcyonium acaule) algunes colònies amb els bonics pòlips blancs extesos, el preciós corall vermell (Corallium rubrum), que només creix en alguns forats del fons. Coralls de botó, com el Balanophillia europeae i Leptopsammia pruvotti, anemones Anemonia sulcata, Ayptasia mutabilis i Parazoanthus axinellae, algun ceriantari escadusser (Cerianthus membranaceus) completen el panorama dels bitxos que piquen.

Entre les ascidies destaco les Halocynthia papillosa, de quines em va sobtar una gran acumulació en un sostre d'un forat (poques vegades mirem amunt, i el què ens perdem... i les petites colònies de Clavellina nana.

Entre els cucs poliquets destaquem els petits espirògrafs que es troben arreu (Protula sp. i altres) però també un que ja haviem vist un altre dia i quina espècie no he arribat a determinar.

Entre els equinoderms, varietat quant a estrelles de mar, una estrella de capità (Asterina gibosa), moltes de set braços (Coscinasterias teniuspina) sota les pedres i alguna estrella espinosa vermella (Echinaster sepositus) entre la posidòna. Eriçons negres (Arbacia lixula), comuns (Paracentrotus lividus) i de fondària (Sphaerechinus granularis) completen el panorama junt amb els cogombres de mar (Holothuria sp.).

Al coral·lígen sempre trobem algues calcàries, però aquest dia vaig veure una que em va sobtar pel seu color rosa intens i per la seva mida, solen crèixer sobre les roques, però aquesta s'aventurava al buit, i estava intacta, ningú l'havia trencat encara posant-t'hi el dit a sobre. Es un paràmetre que sovint es fa servir per mesurar l'impacte dels bussejadors al medi, el grau de fractura de les colònies d'algues calcàries. Sobre aquest barret calcari creixien algunes petites colònies de briozous, que per cert, es troben barrejats amb esponjes per tot arreu, una bonica nota de color, i de forma, sota les pedres i al coral·lígen. Com a gran colònia de briozous, destacar el corall fals (Myriapora truncata) que creix a les escletxes com el seu ídol, el corall vermell, a qui sempre vol imitar...

Quant als crustacis, llevat dels centenars de crancs ermitans que apareixen quan aixeques una pedra, destacar el petit cranc Platycheles sp., molt poruc i de dificil retratar.

L'aigua ja era més freda, essent la mínima de 16,5ºC, i la visibilitat normal, al voltat de 10 metres però amb alguna matèria en suspensió. És bo en aquestes condicions anar a prop dels companys per no despistar-se, per bé que el perfil d'aquesta cala permet tornar a la platja fàcilment pujant de cota, és prou evident i no despista al bussejador.

El que si que s'ha de vigilar en aquesta cala és la fondària i la durada de les immersions: sense ni buscar-lo ens varem posar en gairebé 10 minuts de descompressió (després de mitja hora a més de 20 metres, com podreu veure en la gràfica que us vaig enviar en el missatge anterior. Passa que com que la tornada del fons és molt gradual, un va desnitrogenant el cos mica en mica, mentre veu la vida petita sota les roques a 3 metres de fondària. Cal anar ben equilibrat de pès, ja que sinó un pot tenir problemes de flotabilitat i amb tant nitrògen acumulat mai és bo.

En definitiva una immersió que sembla que mai ens cansarem de fer...