Els "canons de Tamariu", el paradís de les gorgònies

La immersió del passat cap de setmana va ser als "canons de Tamariu", a la vora de la població del mateix nom. Aquest indret es caracteritza per les tres carenes rocoses submergides que són la continuació d’un tram de costa amb gran valor geològic, que inclou punts tan interessants com la cova d’en Gispert, Sa Roncadora, els filons verds de lampròfir entre Aiguablava i Aiguagelida, i altres. L'observador queda meravellat amb el color rosat del granit que conforma els penya-segats litorals, el blau del mar i la verdor intensa dels pins, en un dels pocs indrets poc urbanitzats que queden a les nostres costes.

Per fer aquesta immersió ens varem trobar en Daco, l'Albert, en Josep, l'Olga i jo al centre de busseig Gymsub d'Aiguablava. Al centre ens afegirem a altres submarinistes de diverses procedències; en total érem 11 bussos. Varem sortir des de Cala Fornells (prop d'Aiguablava, Begur) al voltant de les 9:30 del matí. En aquest petit port varem abordar una Zodiac que ens van portar, ja tots completament equipats, fins el punt d'immersió. Tot i que, en principi, ens havien de portar al Furió de Fitor, finalment varem acabar als canons de Tamariu, i és que l'estat de la mar, amb una mica de mar de fons residual després del temporal de tramuntana que va durar gairebé tota la setmana, així ho aconsellava. De fet, els "canons" és un dels meus llocs preferits de la zona de Begur, així que ja em va agradar la tria del patró.

En aquesta mena d'immersions s'ha d'anar preparat per tot. Per exemple, en obrir el circuit d'aire de la seva botella -just abans de saltar a l'aigua- a l'Albert se li va rebentar una junta tòrica. Va reaccionar ràpidament pel qual la pèrdua d'aire va ser mínima, però llavors quedava el problema de trobar una tòrica de recanvi i substituir-la. El tap del meu regulador (recordeu que tots porteu tòriques de recanvi al vostre equip) va proveir el recanvi, i un ganivet amb punta esmolada va fer la feina. Tot plegat menys de dos minuts, i cap a l'aigua.

La nostra incursió als "canons" va començar, com és costum quan es va en "Zodiac", llençant-nos d'esquena amb el jacket inflat d'aire i la ma a la màscara. Cal confirmar al patró de la llanxa que tot és correcte amb un simple gest d'OK. Llavors varem nedar fins la boia que marca l'inici de la immersió i, seguint el cap d'aquesta boia varem arribar fins a la roca, que es troba a una fondària de 14 metres, arribem just a l'indret on comencen les parets rocalloses plenes de gorgònies que caracteritzen aquesta immersió. Les gorges o canons que conformen aquesta immersió baixen fins més de 40 metres de fondària, però en ser immersió "de paret", un pot anar a la fondària que vol; en concret nosaltres no varem sobrepassar els 30 metres per limitar temes de fred, descompressió i consum d'aire.

La immersió en si va anar molt bé, la mar va estar força bé: l'aigua estava força transparent (uns 10-12 metres de visibilitat) i no la vaig notar gens freda (de fet l'ordinador va registrar uns 19ºC de mínima). Per la seva fondària, la impressió que varem treure és que la immersió va ser molt curta. Acostumats als 80-90 minuts d'immersió que fem habitualment, se'ns van fer curts els 40 i escaig que varem estar submergits dissabte. Quant a les fotos, personalment vaig calibrar malament l'abast de la immersió i vaig portar la càmera preparada per macro-fotografia, quan en realitat hauria d'haver baixat una lent gran angular per retratar paisatges... (coses d'en Murphy, ja sabeu: si arribo a baixar el gran angular, hauria trobat el nudibranqui que mai apareix a les nostres immersions).

Evidentment el grup estrella de la immersió son els cnidaris, i el seu màxim exponent les gorgònies de diferents tipus: les molt abundants "Paramuricea clavata", de color groc i vermell -que, per cert, es veuen de color groc i lila sense llanterna-, les quals no semblaven en mal estat, però crec recordar que fa anys eren més denses (hi havia una major densitat de colònies per metre quadrat)... És clar que és una observació subjectiva... Però vaig veure molta paret pelada quan abans era un no-parar de gorgònies... No sé, m'ho imaginava més gran (com deien els de La Cubana a "Oh, Europa!").

Però no totes les gorgònies mostraven els colors nacionals, també hi havia algunes gorgònies blanques ("Eunicella verrucosa" i "Eunicella singularis") escampades entre mig. L'observador atent també podia trobar alguna gorgònia taronja del gènere "Lophogorgia" i, entre els altres tipus de cnidaris, branquetes de corall vermell ("Corallium rubrum"), coralls grocs de botó ("Leptopsammia pruvotti") i molts altres cnidaris petits de menor entitat.

Ja sabeu que centrem les nostres immersions en el grup dels opistobranquis. Dins aquest grup varem veure només alguns "nudis" comuns: "Flabellina affinis", "Cratena peregrina" i "Peltodoris atromaculata", però també alguns de grossos: "Hypselodoris elegans". Altres invertebrats dignes de menció son els briozous, que es trobaven en força quantitat a les escletxes i als peus de les gorgònies. Les ascídies de diferents tipus, entre les que destaco les "Halocynthia papillosa" i les "Clavellina sp.", completaven un panorama tan sols esquitxat d'esponges dels gèneres "Axinella" i "Ircinia", entre altres.

Quant a peixos, van ser abundants, tot i que no hi havia gaire varietat. Mereix la pena destacar un banc de variades ("Diplodus vulgaris") en perfecte formació estàtica a dues aigües, i molts tres cues ("Anthias anthias") que es guarien a prop del coral·lígen a partir dels 25 metres de fondària. Alguns van poder veure una morena ("Muraena helena") petita, tot i que jo no vaig tenir el plaer de conèixer-la personalment, i un altre company va comentar a la barca que havia vist un mero ("Epinephelus marginatus") "mida Medes". Sobre les mides dels peixos, bé, sóc força escèptic... ja se sap que els pescadors i els submarinistes tot ho veiem més gran i més a prop del què realment és, fins i tot quan no tenim afany de protagonisme... És una qüestió d'òptica, com tots sabem. Bé, el cas és que el nostre amic "mero" sembla que és resident al lloc, però també és molt poruc, de forma que només el pot veure el primer bussejador que baixa, llavors el peix fuig "aletes ajudeu-me".

En conjunt val a dir que hi havia molta quantitat de vida, però poca varietat, i és que les immersions que fem habitualment abasten molts hàbitats submarins diferents en una mateixa immersió: còdols costaners, sorrals amb posidònia o sense, delerictes plens de vida, coral·lígen... mentre que aquesta immersió només tenia paret de gorgònia i coral·lígen, això si, plens de vida.

Final d'estiu a Caials

Aquí teniu el relat de la nostra immersió de dissabte 15 de setembre. Realment va ser una immersió maca, feia bona mar i prou bon temps, tot i la tramuntana, però a Caials mai és un problema seriós.


No varem trobar massa nudibranquis, el nostre objectiu número "u", però alguns dels que varem veure apareixien en parelles, com ara la Tritonia striata que van aparèixer en una zona d'algues a no massa profunditat o la Spurilla neapolitana, que van aparèixer sota una pedra a menys d'un metre de fondària. D'una de les Spurilla mereix la pena destacar que portava uns copèpodes paràsits al dors, dels que es veu una mena de bosseta blanca que son les postes enganxades a l'animal que s'introdueix en el cos del nudibranqui. Varem veure també Cratena peregrina i un Thuridilla hopei, tot i que a aquest darrer no li varem fer massa cas perquè just al costat hi havia el cau d'una moreneta ben maca (morena tipus "peix", eh?).


D'altres invertebrats, apart d'esponges, vull destacar-ne una estrella de mar poc comuna, l'Hacellia attenuata, que és la segona vegada que veig en unes 300 immersions, l'anterior va ser als Ullastres. De fet aquest dia a Caials en vaig veure dos, una més taronja que l'altre. Gambetes i tomaquets de mar (a Girona en diuen "tomata") just a les restes del petit port de la cala, que avui dia està molt i molt trencat. També alguns crancs, algun dels quals no sé identificar. Al fons de coral·lígen en destaco el corall vermell (Corallium rubrum), el corall de botó groc (Leptopsammia pruvotti) i les esponges Axinella polypoides.


Si parlem de peixos, n'hi havia moltíssims, i de moltes espècies diferents, destaquem un congre de bona mida sobre un dels ferros del Llanishen, i l'esmentada morena gairebé al fons de la immersió. L'Albert va veure el mero que havia vist jo fa un temps, però aquest cop jo no vaig tenir el plaer.


Em va agradar també veure que, confirmant totes les meves sospites, el delericte del Llanishen és una estació de neteja de peixos de primer ordre, fins i tot vaig poder fer una foto d'un tord "esperant tanda", quedant-se quiet, mirant amunt, amb totes les aletes exteses. Costa molt de fer aquestes fotos, ja que quan ens apropem, els qui s'estan netejant fugen ràpidament (per bé que als valents netejadors els costa una mica més).


Escòrpores dels tres tipus més comuns, Scorpaena scrofa, S.notata i S.porcus clarament diferenciables, però molt properes unes a les altres. A un llavió dormilega el vaig enxampar fent la becaina entre els ferros del barco, amb la llibrea nocturna i tot... També vaig veure un peix que diuen que és poc comú, però que localment el veig sovint, un Symphodus ocellatus en la seva varietat taronja. Per últim un altre peix no massa freqüent, tot i que no tan rar com l'anterior, un merlot (Labrus merula) molt maco amb les vores de les aletes de color blau elèctric, a poca fondària entre la posidònia.


Al fons de coral·lígen hi havia peixos tres cues (Anthias anthias) ben macos, com sempre, però aquest cop n'hi havia poquets, per bé que sempre es troben per sota dels 25 metres, és una forma com qualsevol altre d'esbrinar a quina fondària èrem.


Bé, sobre la immersió, va durar uns 66 minuts i vaig arribar a una fondaria de 28,5 metres, procés en el qual ens varem polir el contingut sencer de la botella d'aire, i vull dir sencer, al final estava fent fotos amb el tub respirador a menys d'un metre d'aigua... Com a companys, apart dels habituals Daco i Albert, varem tenir uns quants convidats: l'Olga en la seva primera immersió amb nosaltres, i en Quim amb un cosí seu i la seva dona.


L'únic incident remarcable va ser que se'm va trencar una fixació de les aletes just a l'entrar a l'aigua. Sort que un ja és "gat vell" i en portava un de recanvi, en dos minuts, plis-plas, i a l'aigua.


El temps era nuvolat en començar la immersió, però ben assoleiat en acabar-la, la mar plana dins la cala, amb una mica de mar de fons del nordest, i la temperatura de l'aigua entre els 21ºC de superficie i els 19ºC al fons.