Molt de peix a Palamós, tot i ser hivern...

a immersió que vàrem fer el passat 19 de gener de 2008 va ser interessant pel que fa a la quantitat de peixos, tenint en compte que a l'hivern els peixos no es deixen veure gaire degut a la fredor de les aigües i la falta de menjar. Amb tot, hem tingut la oportunitat, ja només entrant a l'aigua, de veure un parell de grans bancs de salpes (Sarpa salpa) afanyant-se per menjar l'incipient creixement d'algues de les roques. Quan ens hem apropat, lògicament, han fugit de nosaltres, però tot i així hem pogut veure aquests peixos de ben a prop.

La immersió ha estat molt tranquil·la, principalment per la mar plana, el sol radiant i la transparència de l'aigua, amb una visibilitat propera als 10 metres. La temperatura de l'aigua és freda, al voltant dels 13ºC, i per tant, hem fet ús dels vestits secs, la única opció sòlida per combatre la pèrdua de temperatura del cos.

Hem aprofitat per practicar una mica amb aquest vestit que, com sabeu, exigeix tenir clars uns quants conceptes. Pels amants de la tècnica i control del propi cos en un medi estrany, bussejar amb vestit sec és tot un repte. Personalment ho veig més com un medi (no com un fi) que em permet bussejar quan fa fred, però m'hi trobo molt més còmode amb el vestit humit de neoprè de tota la vida. No entraré en detalls, però un petit incident al final de la immersió té molt a veure amb la complicada gestió de l'aire del vestit sec... ja us ho podeu imaginar.

El trajecte que hem fet durant la immersió ha estat avançar en direcció Est en sortir de la platja, i el camí més o menys invers per tornar. Just en sortir de la cala hem notat una miqueta de mar de fons o corrent de marea que ens portava cap a fora, ideal per sortir de la platja sense nedar, però ha calgut aletejar amb certa decisió per tornar.

Passada la zona de grans blocs de pedra de la boca de la cala, hem arribat a la plana de sorra amb l'alguer de posidònia (Posidonia oceanica), el qual ja té totes les fulles curtes pròpies de la hivernada. L'alguer es veu interromput per grans blocs de pedra on, a la zona arrecerada, creix molta vida petita, que és la què ens ha entretingut avui. Cal esmentar que entre la posidònia hem vist una mena d'estructura de ferro, capgirada pels temporals, però encara ben visible. És una mena de pessebre submarí fet amb planxa de ferro, amb una base grossa però que, evidentment no té prou pes com per restar estàtica sota l'aigua. Sobre aquesta base (ara tombada de costat) hi havia les paraules "BUCEO Catalunya" (crec que és un club de Mollet del Vallès http://www.buceocatalunya.com/) i sobre aquestes paraules algunes figures de ferro, deformades pel moviment del conjunt.

Hem vist moltes esponges de diferents tipus (en destaco l'Agelas oroides, l'Acanthella acuta, la gran varietat d'Ircinia, una Haliclona (=Reniera) fulva, Axinella damicornis, i una gran Petrosia ficiformis d'un color vermell pujat. També algunes Chondrosia reniformis.

Entre els cnidaris no hem vist gran cosa, només algunes anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae), algun ceriantari (Cerianthus membranaceus) i com no, força fideus de mar (Anemonia sulcata).

Quant als poliquets, també coneguts com anèl·lids, o simplement cucs, hem vist alguns espirògrafs del gènere Protula, i un parell de colònies de Filograna (=Salmacina) sp. amb els seus micro-tubs calcaris, tan bonics com fràgils que, a més, tenen la particularitat de semblar "desenfocats" a simple vista, per la seva complexa i delicada estructura corporal.

Entre els equinoderms, a més de la corrua d'eriçons habituals, hem vist gran quantitat d'estrelles espinoses (Echinaster sepositus) que denoten la bona qualitat de l'aigua, i força cogombres de mar (Holothuria sp.) escampats aquí i allà.

Mol·luscs. El més destacable han estat el parell de nacres (Pinna nobilis) adultes que hem vist entre la posidònia. La més grossa tenia visible ben bé dos pams (gairebé 50 cm) sobre la sorra, i devia tenir enterrat entre 15 i 20 cm més, per tant, tenia una bona mida. S'ha d'anar molt amb compte amb aquests bivalves ja que son extremadament fràgils i per això estan en perill d'extinció. Alguns peus de cabra (Arca noae) recoberts de la preceptiva esponja incrustant taronja (Crambe crambe) reaccionaven histèricament a la nostra presència, tancant-se de cop. Moltes petxines Limaria hians, i algunes orelles de mar (Haliotis sp.). Val a dir que no hem sabut trobar ni un sol nudibranqui, no vull dir que no n'hi haguessin, però no els hem vist. Tampoc hem vist pops ni sípies, ni cap altre bitxo semblant.

Quant a les ascídies, moltes Halocynthia papillosa de colors vermells i blancs, en funció de la insolació que reben, algunes clavellines (Clavellina lepadiformis), i una ascidia colonial taronja ben maca, quina identificació no he sabut trobar... encara.

Tema peixos, apart dels espectaculars bancs de salpes del començament de la immersió, també hem vist un banc de bogues (Boops boops) a una fondària d'uns 10 metres. Durant la resta de la immersió hem vist alguns peixets no massa grans, entre els quals destaco un merlot (Labrus merula), algunes vaques serranes (Serranus scriba), força serrans (Serranus cabrilla), unes quantes escorpores fosques (Scorpaena porcus) de la que en destaco una que estava amagada fent-se passar per una esponja, amb força bon resultat, val a dir.

També hem vist força quantitat de sargs (Diplodus sp.) i alguns molls reials (Apogon imberbis) a prop de castanyoles (Chromis chromis). Cal destacar la quantitat de tords juvenils de diferents espècies (Symphodus sp.) alguns dels quals s'havien associat i havien muntat una cooperativa dedicada a la neteja de peixos. Els he enxampat netejant julioles (Coris julis) però aquestes han fugit ràpidament quan m'he apropat, llavors, com que els tords han trigat una mica en amagar-se, he mirat a veure si em feien una desparasitació gratuïta i per això m'he quedat parat amb el guant estès i sense moure'm, però m'ha vingut l'encarregat i m'ha dit que si no pagava, no hi havia rentada... ;-)) Després d'aquesta mala experiència, ja a poca fondària, hem vist blenis, gobis i trypterígids de diferents especies, mides i condicions, una visió entretinguda, certament. Les identificacions exactes les deixo per quan tingui les fotos.

El darrer grup animal que incloc en aquesta relació d'avui son dos corbs marins (Phalacrocorax sp.), un de blanc i un de negre, que estaven prenent el sol sobre una pedra just quan he sortit de l'aigua, i han continuat allà tan tranquils mentre nosaltres estàvem a només dos metres d'ells, surant a l'aigua just a l'entrada de la cala.

No hi ha hagut "bimbos" aquest cop, però m'ho he passat molt bé en aquesta primera immersió del 2008. Espero que ens pugueu acompanyar en les properes.

Ja compto els dies que falten...