é que el primer que pensareu en llegir aquestes línies és: "una altra immersió a Caials". Estan boixos aquests dos. Però si, varem tornar a Caials. El tema era una previsió meteorològica inestable, unes ganes boges de veure molts bitxos, i el seguiment que, des de fa aproximadament un any estem fent amb en Daco dels nudibranquis de Caials. Calculant la freqüència de les nostres immersions allà, ens dona una mitjana d'una immersió mensual en aquesta bonica cala de Cadaqués.
El dia va estar una mica desapacible, la tramuntana bufava molt forta (més del que donava a entendre la previsió) la qual cosa feia una aventura el simple fet de vestir-se davant la platja per fer immersió. La temperatura de l'aire no era molt freda, uns 10ºC, però tot i que el cel es va destapar una mica quan varem sortir de l'aigua, una hora i quart després, a l'hora d'entrar era ben tapat.
El mar estava força esvalotat per efecte del vent però, com sempre, a Caials l'aigua estava plana com un mirall, i es que aquesta cala està a recer de tramuntana, i per això és una de les nostres favorites. Amb tot l'aigua era gèlida, a 12ºC de temperatura, molt transparent a poca fondària, una mica més tèrbola en baixar, on varem tenir uns 6-8 metres de visibilitat. Aquesta temperatura ens obliga a baixar amb vestits secs, realment un no passa fred si no es mulla el cos.
Descriurem les nostres observacions per grups, una mica com els llibres, seguint el nivell evolutiu dels animals.
Quant a esponges, els animals més simples, apart de les espècies ubiqües i habituals, mereix la pena destacar dos espècies: La primera d'elles, un "bimbo" per a mi, com a mínim... vull dir una espècie que no havia vist mai, o que mai m'havia fixat en ella, una parella de (Sycon raphanus) una esponja petita de la mida d'una oliva, enganxades a unes algues a uns 20 metres de fondària. L'altre espècie és una quin seguiment estan fent al Centre de Estudis Avançats de Blanes, l'esponja calcària (Paraleucilla sp.) varem veure dos exemplars, un a 19 metres fixat sobre unes esponges i una altre més petit fixat a una gorgónia blanca (Eunicella singularis) a uns 17 metres de fondària.
Aquesta gorgònia (pobreta) tenia més de la meitat de les branques recobertes pel Alcyonium coralloides, un corall tou incrustant que creix sobre esquelets de gorgònia. En aquest cas no s'ha esperat que la gorgònia es morís. Aquesta esponja Paraleucilla sp. és una espècie invasora, procedent del Brasil, i que sembla que només es veu a l'hivern, amb aigua per sota de 17ºC. A l'estiu desapareix. Per acabar el grup, apart de les habituals Hemymicale, Crambe i Ircinia. M'agraden molt les esponges del gènere Clathrina, l'espècie C.clathrus de bonic color groc, i la C.coriacea, blanca, molt més petita i que creix sota algunes roques.
Quant als cnidaris, és habitual en el lloc una relativa abundància de gorgònies blanques, tampoc n'hi ha massa, suposo que per la pressió que fem els humans sobre aquests delicats organismes, però amb tot se'n veuen força. Moltes tenen les puntes pelades, algunes amb organismes varis enganxats, com la "pajarita" (Pteria hirundo) o l'esponja que acabo d'explicar, o infestades d'algues i altres organismes com hidraris i, inclús, nudibranquis com la Tritonia nilsodhneri, un animalet de color blanc que es camufla perfectament sobre la gorgònia i se'n alimenta dels seus pòlips.
Altres militants del grup dels cnidaris son els hidraris colonials (Aglaophenia pluma) que amb forma de ploma creixen verticals sobre el substrat, a l'espera de caçar el plàncton del l'aigua. Però al seu torn son víctimes de nudibranquis com la Dondice banyulensis que troba que son com golosines: només cal veure com es mengen les branques de l'hidrari, gairebé amb golafreria. Anèmones (Anemonia sulcata i Aiptasia mutabilis) tanquen el grup.
Anèl·lids, no masses: Espirògrafs (Sabella spallanzani), Protula sp. i Serpula eren les visions més freqüents, però la palma se l'ha endut un altre "bimbo", un cuquet ple d'òrgans sensorials als voltants, amb desplaçament força ràpid, i uns inquietants ullets taronges al davant, talment com un extraterrestre, i que gràcies al Dr. Guillermo Sanmartín (UAM) el varem classificar com el síl·lid (Amblyosyllis formosa). Alguna colònia de Filograna sp. (abans coneguts com Salmacina sp.) poblaven les branques d'una gorgònia Eunicella singularis que servia de base a una "Pajarita" (Pteria hirundo).
El plat fort de les nostres immersions és, com sempre, el grup dels mol·luscs, de fet és el motiu principal de les nostres immersions. La veritat és que no hem vist ni un trist pop ni una sípia, però sí que varem tenir la possibilitat de trobar fins a 9 espècies diferents d'opistobranquis, alguns d'ells cars de veure darrerament. Val a dir que aquest cop vaig optar per portar encès el meu focus submarí "gros", la qual cosa va millorar la meva capacitat descobridora d'aquest bestiar. Normalment en prescindeixo ja que entre el focus i la càmera no em queden mans per bussejar, però de fet tampoc em va anar tan malament...
Les espècies de "nudis" que varem veure van ser: més de dues desenes d'Elysia timida, un parell de Tritonia striata (separades uns 10 metres de distància) a uns 7 m. de fondària, entre algues, una Aplysia parvula per la mateixa zona, entre algues Sphaerococcus on resulta molt críptica, una Diaphorodoris luteocincta entre algues a uns -17 m., una Flabellina babai a uns -17 m sobre 
una paret amb hidrozous, molt a prop d'una Cratena peregrina. També dos exemplars de Dondice banyulensis, un d'ell devorant una colònia d'hidraris (Aglaophenia pluma) com he comentat abans, el Tritonia nilsodhneri, prop del barco Llanishen, a uns -15 aproximadament, menjant-se els pòlips d'una gorgònia blanca, i per últim, un Hypselodoris villafranca a uns -3 m, al costat de l’alguer de Posidonia, sobre unes algues.
Entre els bivalves més destacables, una nacra (Pinna nobilis) mitjaneta i enterrada entre roques (en comptes d'entre posidònia). També una bonica Limaria hians, amb la seva munió de tentacles que autotomitza si es veu amenaçada, i una orella de mar (Haliotis tuberculata) quines petxines recobertes de nàcar brillant per dins les fa tan cridaneres i populars entre els banyistes. Per no parlar de la "pajarita" (Pteria hirundo) que es fixa sobre les gorgònies per millorar la seva eficiència filtrant aigua.
Entre els crustacis, un altre "bimbo" (aquesta immersió ja sembla un forn de pa) i és la gambeta (Hippolyte prideauxiana) que és comensal del crinoïdeu mediterrani (Antedon mediterranea). Aquesta gambeta de color vermell i transparent es mimetitza més que perfectament amb el crinoïdeu, i em va costar bastant fer una foto on es veiés mínimament. També varem veure una Galathea squamifera, més petita que la de la setmana passada, però novetat per a nosaltres, que no l'havíem vist mai abans.
Si pensem en els equinoderms, els eriçons dels tipus comú (Paracentrotus lividus) i de fondària (Sphaerechinus granularis) s'amagaven entre les roques, o sobre elles. Aquestes dues espècies comparteixen una particularitat, que és la de recollir objectes del fons marí i subjectar-los amb els seus peus ambulacrals per tapar-se amb ells i passar desapercebuts pels seus predadors. Per contra, una altra espècie d'eriçó, el negre (Arbacia lixula) no té aquest costum, i és un dels paràmetres distintius.
Alguns cogombres de mar (Holothuria tubulosa) i moltes estrelles de mar de set braços (Coscinasterias tenuispina), que tot i viure sota les pedres i sortir només de nit, potser perquè el dia estava nuvolat, es van deixar veure de dia. Una de les observacions interessants és la clavellina (Antedon mediterranea) quina particularitat, apart d'amagar-se sota una pedra, era la de tenir una gambeta comensal, com acabem de comentar.
Peixos poquets, la veritat. Castanyoles (Chromis chromis) les més abundants, seguides per les julioles (Coris julis) i les variades (Diplodus vulgaris) així com uns quants blenis i gobis despistats; en destaco un poc habitual gobi negre (Gobius niger). Alguna escorpora (Scorpaena notata) ben immòbil a l'espera d'un peixet despistat. Ja passa que a l'hivern hi ha molt poc peix, no sé on van o què fan, però no se'n veuen gaires. Sobre els invertebrats ja és tota una altra cosa, per les seves característiques tenen mobilitat reduïda, una sort per a nosaltres.
En fi, que com a immersió no va ser gens avorrida, de fet, ens varem entretenir tant amb algunes observacions que al final varem haver de negociar l'aire de respirar. Però tot va anar més que perfecte, de llibre.
INTERESSANT: Recordeu que podeu veure les fotos (aquest cop son 122) visitant la plana http://www.fotosubmarina.com, clicant el botó SEARCH i posant la data de la immersió, és a dir "2/02/2008" (sense les cometes). Qualsevol informació, aclariment o correcció és benvinguda.Fins la propera !
