Mar de fons a Rovellada

Avui en Daco, la Clara i jo hem fet immersió a Cala Rovellada, al municipi de Colera, prop de la frontera amb França.

Contra la previsió de pluges generalitzades, el dia ha estat força ennuvolat, però sec, i la temperatura era perfecta, amb uns 20ºC, abans d'entrar a l'aigua, que estava a uns 15 ºC.

Encara hi havia força mar de fons de llevant, la qual cosa no ens ha complicat especialment l'accés a l'aigua, però sí la resta de la immersió, ja que el vaivé de les onades es notava intensament des de la superfície fins, aproximadament, els 10 metres de fondària. La sortida, per aquest motiu, també ha estat complicada, ja que la Clara i jo hem sortit entre esculls situats a l'esquerra de la cala, i hem hagut de negociar bastant amb les roques i les onades.

Un cop a sota, la visibilitat no ha estat cap meravella, entre 5 i 7 metres, i la fauna no gaire abundant -si més no, allà on hem mirat nosaltres- suposo que tot bitxo vivent estava ben arrecerat de la mar de fons. He trobat a faltar peixos mitjans i grans, tot i que n'hi havia força de petits. El que sí abunda a aquesta cala és un alguer de posidonia (Posidonia oceanica) en força bones condicions, i ens ha cridat l'atenció l'abundància de l'alga calcificada vermella Peyssonnelia squamaria, epífita sobre els rizomes de la posidònia.

Hem trobat que les algues Dictyota dichotoma i Padina pavonica eren força abundants per la zona de roquissars i posidònia per la zona de sorra. També es trobava de forma més o menys abundant l’Acetabularia acetabulum, la major part dels quals havien perdut el seu barretet.

De forma dispèrsa es trobaven exemplars mitjans d’Halopteris scoparia, Codium bursa i hem pogut observar uns quants Codium coraloides o C. effusum (no tenim massa clara la classificació, ja que son espècies similars) d’uns 10 o 15 cm de diàmetre. També de forma dispersa, i amb força epífits, hem trobat Cladostephus hirsutus i Sphaerococcus coronopifolius, en general força descolorits.

En la zona més somera, prop de la platja (a uns 5 m. de fondària), sobre els blocs de pedre i competint amb la Dictyota, hi havia força Laurencia obtusa però d’una mida no gaire gran, 5 o 6 cm. Ocasionalment, també per aquesta zona, hi havia diversos exemplars petits del que ens ha semblat Liagora viscida.

En una roca de caiguda vertical, en la seva cara oest i a uns 12-15 m. de fondària, hi havia bastants exemplars d’Udotea petiolata un alga verda que prefereix créixer a llocs amb una mica de fondària, com ara l'Sphaerococcus.

Quant als nudis, acostumats a la desena d'espècies per immersió de Caials, he trobat que els d'avui eren poquets: un Tylodina perversa fent la posta a la seva esponja Aplysina aerophoba (el podeu veure, mimètic, a la foto de l'esquerra), tres Flabellina pedata (amb els seus característics rinòfors sense anelles, que el distingeixen de la famosa Flabellina affinis), una Tritonia striata a punt d'amagarse en una escletxa, tres Cuthona coerulea petites i una Elysia timida sobre les algues que creixen a la part il·luminada de les roques. 5 espècies en total.

Dues coses que ens van semblar "nudis" enganxats a l'abundant posidònia de la cala, no han resultat tals, un d'ells ha resultat ser una ascidia colonial de la familia Didemnidae (foto del costat), i un altre que va resultar ser un trosset d'alga.

Em van cridar l'atenció, ja només ficar-nos a l'aigua, una certa quantitat de sifinófors quin gènere pot ser (Halistema o Forskalia), un corall de botó Balanophillia europaea amb els tentacles mig desplegats i una curiosa orella de mar Haliotis lamellosa amb la closca completament recoberta de briozous. També, un cargol Astrea rugosa de bona mida, amb el seu preciós opercle, "anomenat sabateta de Santa Llúcia" i que sembla que es valora força en joieria.

Altres curiositats serien l'ascidia Ciona intestinalis (foto al costat), la planària Thysanozoon brocchii, uns petits microsabèl·lids (cuquets) enganxats a una gorgònia blanca Eunicella singularis.

Quant a les algues ...unes algues Valonia (dubto de si V.macrophysa o V.utricularis) i Codium (dubto de si C.coralloides o C.efussum)

En total hem arribat a uns 15 metres de fondària, i ens hem estat 56 minuts submergits. Una immersió per no repetir fins les calmes estiuenques, en això hem coincidit tots (i és que les darreres dues vegades que hem anat a Rovellada ens ha passat el mateix).

La immersió ha estat fluixeta per culpa de la mar de fons, però l'hem complementat amb una excel·lent passejada pel paisatge feréstec situat al nord de la cala, amb increibles vistes sobre el mar, fins que hem arribat a "la veta blanca", accident geogràfic que fa temps que coneixíem des de l'aigua, però no des de terra. Rep aquest nom pel seu color blanc de quars enmig de la negra roca volcànica dels voltants. Ningú portava càmera de fotos, així que no ho podem compartir amb vosaltres...

Podreu veure totes les fotos a www.fotosubmarina.com, un cop dins cliqueu SEARCH i teclejeu "17/05/2008" sense les cometes.