Temporal de Sud? Mateua és la solució...

Aquest cop varem quedar per bussejar en Daco, en Lluís i jo. Varem decidir Mateua pel temporal de Sud que estava previst pel cap de setmana, ja que Cala Mateua, situada a la banda sud del golf de Roses, just a sobre de Cala Montgó queda a recer d'aquests vents. Per contra, és un indret vetat quan bufa Tramuntana.

La veritat és que no va ser una immersió molt vistosa, però és què hi havia un problema: una capa d'algues mucilaginoses (semblants a moc) recobria la major part dels organismes que miraven al cel. No sé el motiu, però fa uns 15 dies aquesta capa no era allà.

Suposo que el temporal de fa unes setmanes va propiciar l'expansió de l'alga en oxigenar l'aigua, i aquesta porqueria va créixer més enllà del normal. L'aigua, aparentment neta des de la superfície, en realitat era força brutota, amb una visibilitat d'entre 5 i 6 metres. Això si, era força més calenta, a la vora dels 16ºC. Em va cridar l'atenció la quantitat de meduses mortes al fons.

Vàrem veure 6 espècies de "nudis" diferents: un nudi que no saben quin és (suposem una Cuthona genovae), quatre vaquetes suïsses Peltodoris atromaculata en dos grups de dos, tres Cuthona caerulea, una Tritonia striata molt grossa (igual amidava 2 cm) i molt maca, un Thuridilla hopei amb el què no confiava gaire en saber què era, ja que no ho veia bé sota l'aigua per la seva coloració disruptiva (la foto ha aclarit els meus dubtes).

Per últim, una Elysia timida amb la "planta solar" oberta: com potser ja sabeu, aquest opistobranqui aprofita els cloroplasts de les algues de les que s'alimenta (generalment Acetabularia acetabulum), i els manté vius dins el seu cos, concentrats a la part dorsal, on aquests poden continuar fent la fotosíntesi i aportant nutrients al nudibranqui, que veu facilitada així la seva subsistència. És un sistema similar al dels coralls tropicals, que poden viure en aigües sense gaire menjar, gràcies a les algues zooxantel·les simbiòtiques que contenen els seus teixits.

La perla del dia va ser una preciosa i ben alimentada porcellana o ciprea (Luria lurida). Aquests animals es coneixen també com "cauris", en anglès "cowries", i son molt preuats, tant què es van fer servir com a moneda a les illes del Pacífic Sud.

Em va fer molta gràcia que en Lluís, que va venir amb nosaltres després de molt de temps de no bussejar per una lesió a l'espatlla, parlava de cipreas just abans de la immersió. I "pataplaf", ens trobem una sota una pedra (jo feia anys que no en veia una).

Els bitxos de Mateua, força deslluïts pel mucílag, però hi havia ple d'esponges, de moltes varietats que ara ja començo a distingir bé. També hi havia mans de mort (Alcyonium acaule) i corall vermell (Corallium rubrum), aquests nets de mucílag per l'acció netejadora dels pòlips.

També hi havia moltes algues de diferents tipus (lo xul·lo del lloc és el coral·lígen a poca fondària), algun cranc curiós, tres crinoïdeus (Antedon mediterranea) sense la gambeta comensal que sempre busquem.

La munió d'estrelles de mar testimonien que les aigües del lloc son més o menys netes, i en vaig veure de dos tipus: l'estrella espinosa (Echinaster sepositus) de color vermell, i l'estrella de mar comuna (Marthasterias glacialis) enorme, grisa i plena com de banyetes. També varem veure força anemones (aquí son fantàstics els extraploms plens d'anemones incrustants grogues Parazoanthus axinellae), algun ceriantari, i mooolta posidònia en força bon estat, alguna creixent fins i tot sobre les roques.

Els peixos van ser força abundants, tot i que alguns sargs (Diplodus sp.) perdien la vergonya buscant aliment entre el sediment que aixecàvem amb les aletes i calia espantar-los per tal que no es mengessin el què estàvem observant. Dins la cova de l'illa en Lluis va veure alguns peixos grossos, com un mero (Epinephelus marginatus) i una molla de roca (Phycis phycis). Quan els vas a veure però, s'amaguen ben amagats. Serà que coneixen l'home, oi?

També va ser molt i molt interessant el fet de trobar-nos dos pops (Octopus vulgaris) molt grossos que, encara ara, no tinc clar què feien junts, quan els vaig trobar va ser perquè un d'ells em va escopir tinta. Em va despistar molt perquè en mirar el fons jo veia un pop, però la tinta venia del costat, sota unes algues.

El pop que jo veia tenia un tentacle dirigit vers les algues aquestes i, mentre els miràvem, vaig veure tentacles més clars que venien de les algues vers el pop que estava a la vista. Ens varem esperar una estona i, en quedar-nos quiets, els dos pops es van ajuntar, tot barallant-se en una autèntica "melé" de tentacles i ventoses.

Els pops son molt territorials, especialment amb els altres mascles, per tant, o bé presenciàvem un acte amorós a l'estil "pop" (i no em refereixo a l'estil musical) o bé era una baralla pel territori, opció per la què m'inclino jo, ja que semblava una interacció força cruenta.

A aquestes alçades a mi em quedaven 30 atmosferes i, per rematar-ho, ens havíem despistat força, donant voltes pel fons marí situat al nord de la illa, enmig de l'alguer de posidònia, i vàrem haver de córrer i tornar per instint, seguint el Sol, tornant amb l'astre rei a la nostra esquerra. I és què prefereixo mil vegades tornar per sota l'aigua que per superfície, on em canso molt més. La immersió va durar 95 minuts i varem estar gairebé tota l'estona al voltant dels 10 metres, amb una fondària màxima de 11,5.

Queda clar que podem triar un lloc o altre per fer immersión en gairebé totes les situacions de vent. Mateua és el lloc ideal per buscar vida petita quan no bufa tramuntana ni llevant, així que sempre cal recordar la previsió dels vents.