26 / gener / 2008

Meteorologia complicada, i a Caials fem la bussejada...

l passat dissabte 26 de gener de 2008 varem quedar per bussejar en Daco, l'Enric i jo. Per la incertesa de la previsió meteorològica en lo referent als vents (val a dir que al final va quedar en no res) varem decidir tornar al paratge de Caials, un lloc arrecerat de vents i de mars amb un fons marí molt divers.

L'aigua era ben freda, amb una mínima de 12,4ºC al fons i 13ºC a superfície. La visibilitat va ser, contra pronòstic, mitjaneta, entre uns 6-8 metres, ja que hi havia matèria en suspensió. No varem notar cap corrent.

Varem optar pel trajecte clàssic, nedar per superfície fins arribar a l'escull que hi ha a la porta de la cala, baixar una mica abans del barco i, com que ens varem entretenir força, gairebé no varem arribar al coral·ligen que ja teníem 70 atmosferes d'aire: hora de tornar.

La riquesa del fons de Caials ens va fer decidir per iniciar una mena de seguiment de les espècies d'opistobranquis que som capaços de trobar en els diferents hàbitats marins de l'indret: fons de còdols, fons de posidònia i esponges Aplysina, el delericte del Llanishen i el coral·ligen.

En aquest aspecte el dia va estar força lluït ja que, tot i que no varem entrar gaire al coral·ligen, varem trobar fins a 11 espècies diferents d'opistobranquis, una de les quals encara no hem estat capaços d'identificar (hem de consultar a gent especialista en el tema, i això vol temps). Aquí teniu la llista de nominats a l'Òscar:

Retratats per mi:

  • Elysia timida (2)
  • Tritonia striata (1)
  • Hypselodoris picta (1)
  • Tritonia nilsodhneri (1)
  • Trapania maculata (1)
  • Cratena peregrina (1)
  • Cuthona coerulea (1)
  • Aplysia parvula (1)
  • Diaphorodoris papillata (2)

No retratats per mi:

  • Nudi problema (1) --> possible Cuthona
  • Flabellina pedata

També varem tenir la oportunitat de veure altres bitxos molt coloristes, com son les planàries. Tot i que molta gent es pensa que també son nudibranquis, en realitat son animals molt més primitius. Varem veure tres tipus: una Prosthecereaus roseus, un parell de Planoceros sp. sota una pedra i una Yungia aurantiaca.

Quant a esponges varem veure les habituals, d'entrada moltes Aplysina aerophoba i, més al fons, algunes esponges (Ircinia oros) i moltes Ircinia sp. i Crambe crambe.

Cnidaris els de sempre: molts fideus de mar (Anemonia sulcata) a poca fondària, entre els quals aquest cop NO vaig descobrir alguns dels curiosos animals que poden conviure en simbiosi amb aquesta anemone (crancs Inachus, gambetes Periclimenes o gobis), potser és que amb el fred ja no son tan amics, o no hi ha tant menjar, i se'n van...

Quant als equinoderms, varem veure uns quants cogombres de mar (Holothuria tubulosa), tan discrets que si no t'hi fixes, ni es veuen, força eriçons de la varietat Paracentrotus lividus i algun eriçó de fondària (Sphaerechinus granularis), i unes quantes estrelles de mar, entre elles les de set braços (Coscinasterias tenuispina), les vermelles (Echinaster sepositus) i una estrella de capità (Asterina gibosa) enganxada sota una pedra. Quant a ofiüres, moltes sota les pedres, com sempre, destacant les varietats (Ophiothrix fragilis) i especialment la (Ophiocomina nigra).

Ascídies varem veure unes quantes, la ubiqua (Halocynthia papillosa), les poc freqüents (en aquest indret i època) clavellines (Clavellina sp.) i cal destacar unes colònies minúscules, fixades sota una pedra, que encara no he estat capaç d'identificar.

Quant a anèl·lids, recordo haver vist molts espirògrafs del gènere (Protula sp.) ja més fàcils de retratar per la baixa temperatura de l'aigua, que significa reaccions més lentes dels organismes marins de sang freda per amagar-se quan ens apropem. També es comencen a veure postes del cuc Eupolymnia nebulosa, una mena de saquets de moc, plens d'ous de color taronja de la mida d'un cap d'agulla.

Quant a mol·luscs, apart dels opistobranquis esmentats al principi, destacar la presència d'una "pajarita" (Pteria hirundo) amagada sobre una gorgònia blanca (Eunicella singularis), i alguns peus de cabra (Arca noae).

Entre els briozous, poca cosa que ens cridés l'atenció: moltes branques del corall fals (Myriapora truncata) una d'elles aparentment colonitzada per un corall incrustant (Alcyonium coralloides) que habitualment es troba sobre les branques de les gorgònies mortes. No estic segur al 100% que sigui aquesta espècie, ja que els briozous no solen ser candidats per fer-li de substrat, però si raonablement segur.

Dues bonèl·lies (Bonellia viridis) van aparèixer sota una pedra, una més gran que l'altre, el què em va permetre observar-les amb deteniment. D'aquests animalets sovint en veiem només la trompa sortint dels forats de les roques, i és difícil arribar a trobar-les al descobert. El què es veu a la foto és la femella de l'espècie, mentre que el mascle és microscòpic i viu paràsit de la femella, dins el seu cos.

Els crustacis també van tenir la seva representació: gambetes (Palaemon elegans) a poca fondària, un cranc ermità suïcida (atès que no tenia les habituals anemones simbiòtiques enganxades a la closca i per tant era víctima potencial del primer pop que passés pel veïnat) i la troballa més estranya, una mena de galatea (Galathea squamaria) que en principi no varem saber identificar, amagada en una escletxa a poca fondària, molt a prop d'una morena, que us comento seguidament.

Per últim, quant als peixos, poca cosa varem veure, obsedits com estàvem a trobar petits invertebrats, amb tot cal destacar una morena (Muraena helena) de la que varem veure només la cua, algunes escòrpores petites (Scorpaena notata), gobis i blenis a poca fondària, moltes castanyoles (Chromis chromis) al fons, i sargs (Diplodus sp.) de tota mena sempre a l'aguait d'un mos oportunista, aixecat per les nostres aletes.

També varem veure alguns serrànids com el Serranus cabrilla, defensant els seus dominis amb altivesa, i la vaca serrana (Serranus scriba), intentant passar desapercebut fins que ens apropem massa i llavors surt disparat "aletes-ajudeu-me".

Hom diu que ara a l'hivern és més fàcil trobar espècies d'aigües fondes prop de la costa, ja que venen a fer la posta, però no ho varem saber veure, o aquesta mena de loteria que reparteix la mar va anar a para a uns altres ulls. Als nostres no.

INTERESSANT: Podeu trobar les 85 fotos del dia a la web http://www.fotosubmarina.com/, clicant el botó SEARCH i teclejant "26/01/2008" (sense les cometes).

Gaudiu de les fotos... Ah! i no us esteu de fer comentaris !

19 / gener / 2008

Molt de peix a Palamós, tot i ser hivern...

a immersió que vàrem fer el passat 19 de gener de 2008 va ser interessant pel que fa a la quantitat de peixos, tenint en compte que a l'hivern els peixos no es deixen veure gaire degut a la fredor de les aigües i la falta de menjar. Amb tot, hem tingut la oportunitat, ja només entrant a l'aigua, de veure un parell de grans bancs de salpes (Sarpa salpa) afanyant-se per menjar l'incipient creixement d'algues de les roques. Quan ens hem apropat, lògicament, han fugit de nosaltres, però tot i així hem pogut veure aquests peixos de ben a prop.

La immersió ha estat molt tranquil·la, principalment per la mar plana, el sol radiant i la transparència de l'aigua, amb una visibilitat propera als 10 metres. La temperatura de l'aigua és freda, al voltant dels 13ºC, i per tant, hem fet ús dels vestits secs, la única opció sòlida per combatre la pèrdua de temperatura del cos.

Hem aprofitat per practicar una mica amb aquest vestit que, com sabeu, exigeix tenir clars uns quants conceptes. Pels amants de la tècnica i control del propi cos en un medi estrany, bussejar amb vestit sec és tot un repte. Personalment ho veig més com un medi (no com un fi) que em permet bussejar quan fa fred, però m'hi trobo molt més còmode amb el vestit humit de neoprè de tota la vida. No entraré en detalls, però un petit incident al final de la immersió té molt a veure amb la complicada gestió de l'aire del vestit sec... ja us ho podeu imaginar.

El trajecte que hem fet durant la immersió ha estat avançar en direcció Est en sortir de la platja, i el camí més o menys invers per tornar. Just en sortir de la cala hem notat una miqueta de mar de fons o corrent de marea que ens portava cap a fora, ideal per sortir de la platja sense nedar, però ha calgut aletejar amb certa decisió per tornar.

Passada la zona de grans blocs de pedra de la boca de la cala, hem arribat a la plana de sorra amb l'alguer de posidònia (Posidonia oceanica), el qual ja té totes les fulles curtes pròpies de la hivernada. L'alguer es veu interromput per grans blocs de pedra on, a la zona arrecerada, creix molta vida petita, que és la què ens ha entretingut avui. Cal esmentar que entre la posidònia hem vist una mena d'estructura de ferro, capgirada pels temporals, però encara ben visible. És una mena de pessebre submarí fet amb planxa de ferro, amb una base grossa però que, evidentment no té prou pes com per restar estàtica sota l'aigua. Sobre aquesta base (ara tombada de costat) hi havia les paraules "BUCEO Catalunya" (crec que és un club de Mollet del Vallès http://www.buceocatalunya.com/) i sobre aquestes paraules algunes figures de ferro, deformades pel moviment del conjunt.

Hem vist moltes esponges de diferents tipus (en destaco l'Agelas oroides, l'Acanthella acuta, la gran varietat d'Ircinia, una Haliclona (=Reniera) fulva, Axinella damicornis, i una gran Petrosia ficiformis d'un color vermell pujat. També algunes Chondrosia reniformis.

Entre els cnidaris no hem vist gran cosa, només algunes anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae), algun ceriantari (Cerianthus membranaceus) i com no, força fideus de mar (Anemonia sulcata).

Quant als poliquets, també coneguts com anèl·lids, o simplement cucs, hem vist alguns espirògrafs del gènere Protula, i un parell de colònies de Filograna (=Salmacina) sp. amb els seus micro-tubs calcaris, tan bonics com fràgils que, a més, tenen la particularitat de semblar "desenfocats" a simple vista, per la seva complexa i delicada estructura corporal.

Entre els equinoderms, a més de la corrua d'eriçons habituals, hem vist gran quantitat d'estrelles espinoses (Echinaster sepositus) que denoten la bona qualitat de l'aigua, i força cogombres de mar (Holothuria sp.) escampats aquí i allà.

Mol·luscs. El més destacable han estat el parell de nacres (Pinna nobilis) adultes que hem vist entre la posidònia. La més grossa tenia visible ben bé dos pams (gairebé 50 cm) sobre la sorra, i devia tenir enterrat entre 15 i 20 cm més, per tant, tenia una bona mida. S'ha d'anar molt amb compte amb aquests bivalves ja que son extremadament fràgils i per això estan en perill d'extinció. Alguns peus de cabra (Arca noae) recoberts de la preceptiva esponja incrustant taronja (Crambe crambe) reaccionaven histèricament a la nostra presència, tancant-se de cop. Moltes petxines Limaria hians, i algunes orelles de mar (Haliotis sp.). Val a dir que no hem sabut trobar ni un sol nudibranqui, no vull dir que no n'hi haguessin, però no els hem vist. Tampoc hem vist pops ni sípies, ni cap altre bitxo semblant.

Quant a les ascídies, moltes Halocynthia papillosa de colors vermells i blancs, en funció de la insolació que reben, algunes clavellines (Clavellina lepadiformis), i una ascidia colonial taronja ben maca, quina identificació no he sabut trobar... encara.

Tema peixos, apart dels espectaculars bancs de salpes del començament de la immersió, també hem vist un banc de bogues (Boops boops) a una fondària d'uns 10 metres. Durant la resta de la immersió hem vist alguns peixets no massa grans, entre els quals destaco un merlot (Labrus merula), algunes vaques serranes (Serranus scriba), força serrans (Serranus cabrilla), unes quantes escorpores fosques (Scorpaena porcus) de la que en destaco una que estava amagada fent-se passar per una esponja, amb força bon resultat, val a dir.

També hem vist força quantitat de sargs (Diplodus sp.) i alguns molls reials (Apogon imberbis) a prop de castanyoles (Chromis chromis). Cal destacar la quantitat de tords juvenils de diferents espècies (Symphodus sp.) alguns dels quals s'havien associat i havien muntat una cooperativa dedicada a la neteja de peixos. Els he enxampat netejant julioles (Coris julis) però aquestes han fugit ràpidament quan m'he apropat, llavors, com que els tords han trigat una mica en amagar-se, he mirat a veure si em feien una desparasitació gratuïta i per això m'he quedat parat amb el guant estès i sense moure'm, però m'ha vingut l'encarregat i m'ha dit que si no pagava, no hi havia rentada... ;-)) Després d'aquesta mala experiència, ja a poca fondària, hem vist blenis, gobis i trypterígids de diferents especies, mides i condicions, una visió entretinguda, certament. Les identificacions exactes les deixo per quan tingui les fotos.

El darrer grup animal que incloc en aquesta relació d'avui son dos corbs marins (Phalacrocorax sp.), un de blanc i un de negre, que estaven prenent el sol sobre una pedra just quan he sortit de l'aigua, i han continuat allà tan tranquils mentre nosaltres estàvem a només dos metres d'ells, surant a l'aigua just a l'entrada de la cala.

No hi ha hagut "bimbos" aquest cop, però m'ho he passat molt bé en aquesta primera immersió del 2008. Espero que ens pugueu acompanyar en les properes.

Ja compto els dies que falten...