Caials, els efectes del temporal al coral·ligen

El temporal del 26 de desembre de 2008, que fou de gran magnitud i pel que sembla el més intens dels darrers 70 anys, ha ocasionat danys greus als fons de cala Caials.

A cala Caials, concretament, les restes del vaixell Llanishen s’han vist molt afectades, amb moltes planxes trencades i rebregades, impactes de roques, abrasió de la superfície metàl·lica i gran dispersió de trossos per la rodalia.

Aquests destrosses no han estat uniformes en tot el fons marí. Per exemple, les praderies de posidònia a 3 metres de fondària han resistit aparentment bé, tot i què s’observen àrees pelades, amb els rizomes d’aquesta fanerògama exposats, però quantitativament no sembla important.

Quant a les parets rocoses verticals amb cobertura d’algues, aquestes han estat polides pel pas dels materials arrossegats per l’aigua, la qual cosa significa la pràctica desaparició de delicats ecosistemes com el precoral·ligen. A la nostra immersió anterior ja us explicàvem amb detall els efectes del temporal a aquestes zones, per la qual cosa avui anirem una mica més avall.

El coral·ligen

A la Mediterrània, l'anomenat coral·ligen es caracteritza per ser un hàbitat submarí on proliferen una gran varietat d'algues calcàries, entremig de les quals creixen altres animalons invertebrats que s'alimenten de la matèria en suspensió: esponges, ascídies, briozous i cnidaris (com les gorgònies). El submarinista pot apreciar un hàbitat conspicu, amb molts colors: tots els tons de vermell, taronja, groc i rosat.

Les algues calcàries no necessiten molta llum per créixer, a diferència de les algues que proliferen a cotes més somes, i per tant tenen la oportunitat de desenvolupar-se en llocs on l'escassa il·luminació no permet el creixement de la competència, de creixement més ràpid i mida més grossa però que necessita més llum.

Aquesta calcificació de les algues que trobem al coral·ligen és necessària per tal que determinats herbívors ho tinguin més dificil per menjar-se-les. Tot i que això comporta que el seu creixement és més lent, les diferents espècies i individus lluiten acarnissadament per l'espai, que els permet obtenir la màxima quantitat de llum i per tant la màxima capacitat de creixement. Resultat d'aquestes "batalles" trobem que les algues calcàries creixen en plans horitzontals, fins i tot superposant-se unes a altres, i fins i tot recobrint altres organismes, com ara les esponges, que es desenvolupen també al seu territori.

Entre els organismes freqüents i més coneguts en aquesta comunitat tindríem les algues Lithophyllum expansum, Mesophyllum lichenoides, Plocamium cartilagineum, les esponges com la Ircinia oros o la Petrosia ficiformis, la gorgònia violàcia (Paramuricea clavata), el corall vermell (Corallium rubrum), alguns crustacis com la llagosta (Palinurus elephas), equinoderms com l’estrella espinosa (Echinaster sepositus), o les ofiures de potes espinoses (Ophiothrix fragilis), el cogombre de mar (Holoturia forskali) i peixos com ara les forcadelles (Anthias anthias) o el moll reial (Apogon imberbis) entre molts altres.

En aquesta immersió hem pogut "certificar" que els efectes del temporal sobre el coral·ligen no han estat menyspreables, però tampoc han estat tan terribles com a les comunitats més properes a la superfície.

Per explicar-ho en poques paraules, hem vist que les algues més grosses han estat escombrades del mapa pels corrents i els moviments de materials en suspensió durant el temporal, deixant al descobert una gran extensió de color rosat, corresponent a les successives capes d’algues calcàries que proliferen en aquests indrets ja una mica foscos per mor de la fondària.

Les algues, lluny de desaparèixer, seran les primeres a tornar a créixer, cosa que faran molt ràpidament quan les condicions d’insolació siguin les propicies, a la primavera i l’estiu que venen. Però ara com ara tenim la oportunitat de poder buscar amb més facilitat organismes que generalment s’esmunyien entre les algues i a les anfractuositats de les roques, i que ara queden una mica al descobert.

Els cnidaris ara es mostren pletòrics, creixent per tot arreu les plomes de mar, els Eudendrium, i altres cnidaris individuals de petita entitat, ja que els grossos i fràgils com les mans de mort i altres alcionaris, han quedat escombrats en determinades àrees. Les gorgònies blanques, que havien patit molt prop de la superfície, mantenen dignament els seus efectius una mica més avall.

Les esponges, gairebé anorreades pels corrents de sorra i grava a prop de la superfície, aquí apareixen tocades, però amb aspecte de que es recuperaran. Sobre altres grups, les ascídies que estaven més exposades han desaparegut, mentre que les mes estacionals com les colònies de clavellines tornen a créixer amb la primavera.

Els efectes del temporal sobre el coral·ligen, en resum, han estat greus però no terribles. I les zones més afectades es recuperaran aviat, potser donant noves oportunitats de colonització a espècies que fins ara no les havien tingut. Estem doncs, davant d’una oportunitat única per veure com es recupera el balanç d'aquest delicat ecosistema.

Sis espècies

Quant als nudibranquis, varem poder albirar fins a 6 espècies diferents, una mica repartides per tots els hàbitats de la cala, ja que sempre fem un mateix transsecte que els avarca tots.

Tylodina perversa. Les esponges Aplysina aerophoba, abundants a l’entorn des 5 i 7 metres de fondària, apareixen força malmeses en graus diferents. Tot i això, en dues d’elles s’hi amagava un d’aquests mol·luscs a cadascuna.

Elysia timida. Continua essent el llimac més abundant de Caials i, en general, dels fons rocosos soms de la Costa Brava. En aquesta immersió, se’n han detectat no menys de cinc exemplars.

Discodoris atromaculata. Hem pogut veure 3 exemplars de bona mida. Un d’ells estava al damunt de l’esponja Petrosia ficiformis que li serveix d’aliment. En aquest cas, el porífer presentava testimonis del brosteig del mol·lusc a la seva superfície. Quan el nudibranqui ha retirat la part superficial de color vermellós, es fa evident la part interior de color blanc.

Cuthona caerulea. Varem poder veure dos exemplars junts, damunt els hidraris epibionts de la gorgònia blanca Eunicella singularis, a uns 17 m. de fondària. Tant en aquesta com en d’altres gorgònies de l’entorn hi havia postes d’ous de color blanc que podrien ser d’aquesta espècie de mol·lusc.

Tritonia nilsodhneri. Només varem veure un exemplar d’aquesta espècie, ja que aquest cop no hem prospectat intensament les gorgònies blanques on es troba habitualment. Cal esmentar que també s’han trobat dos exemplars de Simnia espelta compartint gorgònia, però continuem sense trobar-nos amb el crustaci epibiont Balssia sp.

Flabellina pedata. Varem trobar dos espècimens separats, a fondàries mitjanes, entre les algues que recobreixen les parets rocalloses.

Incidents

Cal esmentar que varem tenir alguns problemes durant la immersió.

D'entrada, mentre preparava la “màquina de retratar nudibranquis”, se'm va esquerdar la tapa de les bateries del flaix submarí. No sembla res greu, ni ha entrat aigua dins del compartiment (quan això passa, sol haver una gloriosa explosió per l’acumulació de gasos), però s'ha de canviar. El problema és trobar el recanvi adient. No és pas fàcil al mercat espanyol.

Llavors, a mitja immersió la càmera de fotos va fallar: el botó disparador enfocava les fotos, però no disparava. De bon principi em semblava que era la càmera de fotos, però més tard vaig esbrinar que s’havia inundat el conversor TTL que adapta la senyal de les càmeres de fotos digitals als flaixos analògics submarins de tota la vida. La càmera és llesta i si veu que no té prou llum, no dispara, d’aquí el meu equívoc, pensant que era la càmera la què s'havia espatllat.

Així que allà em vaig quedar, amb "les ganes", amb una preciosa Tritonia nilsodhneri al davant.

Sembla mentida com condiciona la immersió el fet de portar càmera o no. Quan la portes no te'n dones conta de moltes coses que passen al voltant, però les què observes, les veus amb més intensitat. Quan em vaig quedar sense càmera vaig començar a trobar bitxos com un boig, ja que la meva atenció es va concentrar al medi i no tant a la càmera.

Llavors, per donar-li emoció a tot plegat, quan érem a la part més fonda, a l'Albert se li va desfermar la botella del jacket, però com que anava endavant nostre no ens va dir res, sinó que la va portar sota el braç, com un xaiet, durant tota la immersió. Només al final em va dir quelcom que volia posar-se bé la botella, però ja érem gairebé fora de l’aigua. En fi, no ens varem entendre.

Llavors, mentre desmuntàvem l’equip, el meu regulador principal no es podia treure de la botella, la rosca DIN va quedar agarrotada, i en intentar desmuntar-lo, em vaig quedar amb les peces a la ma... bé, una mica de paciència i les eines adients ja ho han arreglat, però bé, son les coses del directe, coses que passen fins i tot quan es cuida el material, i quan es confia en fer les coses bé, però és que la mar és una companya molt exigent. Només m’esglaio de la gent que no cuida el seu material, no saben la de riscos que prenen.

En resum

La immersió va consistir en anar de dret cap a la part fonda de Caials, al coral·ligen, i tornar en funció de la reserva d'aire. De tornada varem repassar el barco i em vaig dedicar a comptar escórpores i pops (pel que sigui ara son abundants, o igual d’abundants que abans, però més visibles, suposo que ja no es poden amagar a les algues).

Jo em vaig dedicar a resseguir la banda de terra del casc del Llanishen (el costat d’estribord) i vaig trobar alguns reblons, dels que subjectaven les planxes del casc, entre les pedres. En Daco va trobar una closca d'eriçó de sorra en forma ovoide, d'una espècie ben rara, i era interessant, especialment, per la seva mida.

Els companys deien que hi havia poc peix, però a mi no m'ho va semblar. En aquestes dates anem cap a la primavera i realment vaig veure una mica de tot, tords, xucles, castanyoles, sargs grossos (sembla que els petits no), tres cues, bogues, escórpores i algunes espècies més, però poc destacables per la quantitat.

Les algues que havien estat arrasades pel temporal es recuperen ràpidament, especialment ara que no tenen tanta competència i tot el terreny és colonitzable, però queda clar que guanyaran les de creixement ràpid.

Al precoral·ligen i al coral·ligen sobta veure que les algues vermelles típiques (Sphaerococcus) gairebé han desaparegut i deixen al descobert les algues calcàries incrustants (Lithophyllum i altres).

Els que sí que proliferen amb ganes son els cnidaris bentònics, les plomes de mar i les colònies d'Eudendrium es veuen per tot arreu, per tant serà més fàcil trobar els nudis que se les mengen, si es mira amb cura.

Caials és, com sempre, una immersió interessant. Per a mi va quedar una mica enterbolida pels problemes amb la càmera, però ja se sap que aquestes coses passen. És el preu que ens posa la mar per deixar-nos descobrir els seus secrets.

Fins la propera !