Sopa de plàncton a la Punta del Mero

El passat dissabte 4 d’abril de 2009 varem quedar l’Albert i jo per anar a fer immersió. No teníem molt clar què volíem fer però, com és habitual en temporada baixa, varem anar a carregar aire al centre Poseidón de Santa Margarida.

Un cop allà, parlant amb els companys, clients habituals del centre, varem decidir anar amb ells en barco. Mai se sap on anirà el vaixell, ja que la variable meteorologia local depèn de l’estat del vent i de la mar, els quals poden tornar-se violents, sense avís previ, en qüestió de minuts. Només els anys d’experiència permeten al patró garantir una excursió tranquil·la i agradable pels seus clients.

En carregar tot el material al barco i sortir de port, van decidir anar a la Punta del Mero, nom que rep el cap que trobem just abans del Gat de Norfeu, ja dins del Parc Natural de cap de Creus, en el nostre trajecte des de Roses. La mar estava absolutament plana, per tant varem aprofitar per equipar-nos tranquil·lament durant el trajecte, de manera que quan varem arribar a l’indret desitjat, només va ser qüestió de saltar a l’aigua.

Amb tot, tant el centre d’immersió com la mar ens reservaven algunes petites sorpreses. De primer ens van comentar que el centre de busseig Poseidón de Roses complia el seu 30è aniversari precisament aquell dia, ja que van iniciar les operacions el 4 d’abril de 1979.

D’entrada varem celebrar aquest aniversari amb una foto commemorativa, segons abans de saltar a l’aigua... bé, dic “segons abans” però fent honor a la veritat, un company d’Olot ja havia saltat a l’aigua (quines ganes devia tenir per remullar-se...) i va haver de tornar a pujar al barco per fer-se la foto.

Un cop complides les formalitats, varem saltar a l’aigua, ens van passar les màquines de fotos i varem veure la segona sorpresa del dia, aquest cop preparada pel mar, ja que ens havíem aturat sobre un banc de macroplàncton marí.

El gruix del plàncton estava format per llargues cadenes de tunicats colonials Salpa maxima, entre les quals era possible observar alguna medusa Pelagia noctiluca, alguns ctenòfors amb els seus cilis iridiscents, i fins i tot un Pyrosoma atlanticum de més d’un metre de llarg, al qual no vaig poder fer una foto perquè o bé se’l va emportar el corrent abans que jo tingués la càmera preparada, o bé algun dels companys que saltaven del barco se li van tirar a sobre. El cas és què, quan el vaig buscar per retratar-lo, no el vaig trobar (excuses, excuses...).

La baixada cap el fons va ser diferent de les què fem habitualment, ja que era com nedar enmig d’una sopa de plàncton. Sort que els animals no eren perillosos per l’home, sinó hauríem tingut un problema. La temperatura de l’aigua era la normal per l’època, entre 13 i 14ºC, però la forta insolació i l’excel·lent visibilitat de l’aigua, superior als 15 metres, feien que no ens semblés tan freda (amb vestit sec, de tota manera, les temperatures de la Mediterrània no son un problema).

Així doncs varem anar baixant pel pendent rocallós de la punta del Mero apartant les cadenes de salpes amb les mans, per bé que a partir dels 15 metres es feien menys nombroses i tot començava a semblar una immersió normal.

El fons marí estava composat per una vertent rocallosa plena de roques de mida mitjana, recobertes d’algues molt curtes a poca fondària, i una mica més generoses a mitja fondària. Allà on les algues no eren gaire crescudes, hi havia gran quantitat de cnidaris i ascidis bentònics. I on trobàvem els cnidaris, també hi havia força nudibranquis alimentant-se d’ells. Per aquesta raó gairebé tots els nudibranquis que varem trobar, llevat d’un, eren eolidacis. La llista d’espècies trobades és:

• Flabellina affinis (3) al precoral·ligen, a uns 15 metres de fondària.
• Flabellina pedata (7) al precoral·ligen, entre 10 i 20 metres.
• Calmella cavolinii (1) sobre una esponja ircinia a uns 18 metres.
• Dondice banyulensis (1) sobre un hidrari Eudendrium a uns 20 metres.
• Diaphorodoris papillata (1) sobre unes algues a 24 metres.
• Cratena peregrina (10+) a poca fondària (menys de 10 metres) en zones fosques.

Podem dir que varem veure poques espècies (6) però un número considerable d’exemplars (més de 25), especialment Cratena peregrina mentre ens trobàvem fent la mica de descompressió que havíem acumulat durant la immersió.

Sobre les roques cobertes d’algues d’aquest pendent apareixia també amb una gran quantitat de gorgònies blanques (Eunicella singularis) en prou bon estat, que arribaven fins la planassa de sorra del fons, vora els 25 metres.

A partir dels 20 metres de fondària observàvem que la capa d’algues donava pas al coral·ligen, format per un substrat d’algues calcàries ple de forats, esponges incrustants, i tota una fauna ben peculiar, entre els què destaquem animals grossos com gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), morenes (Muraena helena), alguna bròtola (Phycis phycis) i centenars de castanyoles (Chromis chromis) i tres cues (Anthias anthias). Alguns afortunats, entre els qui no em compto, van tenir la oportunitat de veure un mero (Epinephelus marginatus) de mida mitjana, que es mantenia al límit de la visibilitat.

En aquest moment varem decidir fer mitja volta, fent el camí de tornada (la orientació era cosa fàcil, a l’anada havíem de portar la roca a ma esquerra, la tornada havíem de portar la roca a ma dreta) i varem aprofitar per anar pujant mica en mica de cota, per anar expulsant l’excés de nitrogen acumulat als nostres cossos després de gairebé mitja hora a més de 20 metres.

De tornada varem anar veient el mateix tipus de fauna que a l’anada, per la qual cosa varem fer la parada de descompressió de seguretat enmig de la sopa de plàncton del començament. És meravellosa la delicada estructura dels animals del plàncton, uns animals que tot i esser independents, s’agrupen voluntàriament en cadenes per augmentar així les seves possibilitats de supervivència.

En tornar al barco, varem brindar amb cava per fer la segona part de la celebració del 30è aniversari del centre d’immersió, quina tercera part va consistir en un pica-pica i una darrera foto commemorativa, aquest cop, ja tots vestits de civil.

En Bernd Mörker ens va obsequiar amb un DVD commemoratiu del 30 aniversari, amb imatges històriques del centre, del barco i de com era el busseig al nostre estimat cap de Creus ara fa 30 anys. Tot un detall, entranyable per a tots aquells que fa uns quants anys que bussegem en aquest indret. Gràcies Bernd.

Si voleu veure algunes de les fotos de la immersió, aneu a www.fotosubmarina.com i, un cop a dins, cliqueu el botó SEARCH i teclegeu la data “04/04/2009” sense les cometes.